Ahir, 15 d'Octubre, se celebrava el 69è aniversari de la mort de Lluis Companys i, per aquest motiu, el diari El Pais recollia una entrevista a la néta del president afusellat per les tropes franquistes.
Precisament, un dia abans que sortís l'entrevista, el mateix diari va publicar una notícia on explicava que una delegació de la Generalitat de Catalunya, d'entre ells Joan Saura, i la néta de Companys lliuraven al ministre de Justícia la documentació necessària per a què es reconegués la figura del polític assassinat sense un judici just.
Ja fa temps que la llei de memòria històrica està exposada a debat en el cercle polític i en el conjunt de la societat. Amb aquesta petició de reconeixement cap a una persona, ja no dic un polític important com era Lluís Companys, que va ser assassinada amb l'únic judici d'un tribunal militar, s'obren velles ferides en la societat espanyola, que encara no ha assumit un període tan tràgic com va ser la Guerra Civil. Aquest és un dels arguments que aporten aquells qui detesten l'esmentada llei, però també és cert que molts germans, fills, néts i nebots desitgen saber on estan les restes dels seus familiars per tancat velles ferides que arrosseguen des de fa més de 70 anys.
Potser la llei obrirà ferides, però em fa l'efecte que mai s'han curat, i encara que amb l'aparició i exhumació de les fosses comunes sanin, a la societat sempre quedarà la cicatriu d'aquell període nefast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada