Sembla ser que la persistència de la democràcia espanyola ha donat els seus fruits. Nicolas Sarkozy cedeix una cadira per al president espanyol a la reunió de Washington.
Durant tot aquest període l'executiu espanyol ha suportat moltes crítiques del sector de la dreta espanyola i una part de la societat, "per què ens arrosseguem d'aquesta manera?", "la culpa és de Zapatero per no tenir com aliat als Estats Units" i moltes altres s'han escoltat als mitjans de comunicació.
Que Espanya ha d'assistir a la reunió està clar, som l'octava potència mundial, encara que altres diguin que no, però en tot cas som un país més o menys reconegut mundialment i seria un fracàs si no estiguéssim a la cimera internacional. Si el motiu és la mala relació d'Espanya amb el quasi ex-president Bush (molts contem les hores per a què aquest individu abandoni la casa blanca), prefereixo no tenir relacions amb aquest home i tenir-les amb d'altres que l'anterior president espanyol havia deixat aparcades per a seguir com un gos als Estats Units. Però, si faig memòria, Aznar es va proposar entrar al grup del G-20... de qui és la culpa, doncs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada