Aquests últims dies ha estat notícia els atacs terroristes a Bombay. Malauradament la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, es trobava al mig dels tiroteigs mentre s'enregistrava al seu luxós hotel. Dic malauradament no només pel fet que es trobés allà quan van entrar els terroristes, sinó que també em refereixo a què, per culpa que hagi viscut aquest esdeveniment, hem hagut d'escoltar les seves "detallades" declaracions sobre la seva situació.
Arriba a Madrid y les seves primeres paraules són: "Salí descalza y pisé bastantes charcos de sangre". Cal ser tan gràfica, Esperanza?. Els diferents diaris espanyols remarquen el fet que la presidenta va fer la roda de premsa amb unes sabates i uns mitjons que li van deixar. Ella, una política que vol tenir una imatge elegant i distingida amb unes sabates i uns mitjons com aquests que es veuen a la foto... Realment, després de llegir les seves declaracions, me n'adono que la política és un joc, és màrqueting. La presidenta arriba de Bombay i es rebuda com una heroïna pel fet que s'hagi arrossegat pel terre fins la cuina i hagi agafat (ella sola) un avió del govern espanyol, sí, certament és un exemple de solidaritat.
Després de tancar el diari vaig recordar una frase d'una pel·lícula, el nom d'aquesta no el recordo, però deia així: "Para mandar no hace falta tener grandes conocimientos en política, basta saber algo de gramática. Todo está en trucar las palabras". Jo afegiria saber de márqueting, circ i teatre.
2 comentaris:
Estoy totalmente de acuerdo con tu comentario! y es que la situación de Aguirre me hace reir...se podría hacer una película titulada, "Aguirre, la mártir de Bombay". Creo que esta es la visión que ella misma quiere dar de la situación por la que pasó.
Pienso lo miso en cuanto al morbo de los zapatos, como se arrastró hasta la cocina... sin embargo, (quizás soy un poco cobarde) si yo hubiese tenido un avión a mi disposición en su situación también lo hubiese cogido, ante todo es persona.
Te doy la razón en lo de que luego no puede llegar aquí como si de una heroína se tratase, pero criticarla porque se fue... me parece un poco excesivo.Creo que si no hubiese sido una política nadie hubiese discutido su actuación.
Publica un comentari a l'entrada